“Àfrica és un món que a mi m’atrapa i penso que a molta gent. Arribes i tot és com confús, caòtic, però tot acaba sortint bé, no. Al principi vas com atordida, però sempre hi ha algú que et salva, que et diu no passa res, ves per aquí, per allà...”

“La primera nit vam veure molts nens al carrer i eren les 23 o les 24h. No hi havia gent gran i els nens estaven jugant. Nosaltres ens preguntàvem com podia ser. Els pares estaven dormint perquè havien de treballar l’endemà i els nens perquè no molestin els deixen jugar fins a l’hora que s’adormen, i quan tenen son s’adormen al carrer, a casa la tieta, on sigui. No hi ha una sensació “dels meus fills” sinó que tots es cuiden entre ells.”

Carme Mestres, viatgera solidària