-
“Poder parlar amb persones que no hi seran eternament a Alemanya, s’ha d’aprofitar. T’expliquen unes històries, que et toquen fons, tan sinceremant... t’imagines que ets allà -en un camp de concentració- i que ho vas vivint dia a dia. També destacar les amistats, que encara les mantenim i ens intentarem retrobar.”
