-
“Jo a Bòsnia em vaig enamorar. És un país que t'atrau, que et xucla d'alguna manera. La seva gent és molt entranyable, s'obren molt a tu. Demanes permís per fer una foto i et conviden a casa, et donen cafè i el què vulguis. T'obren molt les portes. Tenen moltes ganes de xerrar i explicar al món on estan i qui són."
-
“La idea era, en una realitat on s’ha produït un conflicte 15 anys enrere, mirar de treballar temes de la memòria històrica que a Bòsnia està bastant complicat, les ferides encara estan recent tancades, hi ha ferides obertes. Vam generar uns recursos educatius per treballar amb infants i joves adaptats a la realitat bosniana, referents a la guerra succeïda a Bòsnia centrant-nos en Sarajevo, l’entorn local. El que destacaria és la importància de fer memòria, de recordar el passat de la realitat concreta on vivim nosaltres i treballar, si no ens agrada, per construir la història de manera diferent i construir un futur millor”.
-
“La tarea de Mestres per Bòsnia tiene un punto de inflexión, durante los primeros años era una asociación de ayuda humanitaria de primera necesidad. Después un maestro de una escuela nos comentó que había llegado el momento de que se encontraran los maestros de las dos entidades que forman Bosnia y Hercegovina. Ellos nos decían que solos no podían hacerlo, que necesitaban tener un elemento externo que los ayudara a que se realizaran estas reuniones así que des del año 99 comenzamos a organizar los seminarios con maestros provenientes de la República Srpska, de la Federación Bosnia y de Catalunya.”
