-
“A Gàmbia t'acullen molt bé. Ells et donen calor, hi ha l'abraçada africana que aquesta te l'emportes després cap aquí. Els hi agrada molt compartir amb altres persones sense esperar res a canvi. Per exemple, a una nena li vaig donar quatre caramelets i ella em va donar quatre granets d'arròs. Volen dir tu m'has donat allò i jo et dono això.”
-
“El fet de recollir arròs amb unes dones va ser un dels moments màgics. Com què Gàmbia és un país que està separat per un riu, perquè està al mig, ells tenen pocs ponts i aleshores els transbordadors, arriben quan arriben i marxen quan marxen. En l'espera vam sentir unes dones cantant i ens vam apropar a elles. Vaig intentar recollir l'arròs com ho feien elles i com que realment ho feia malament, perquè no ho he fet mai, es reien. Vam acabar cantant, intercanviant samarretes, aquí va ser on realment va haver-hi un intercanvi.”
