En Chema, en Sebastián (2) i jo (3), som els components de l'equip de consultors que hem efectuat recentment una assistència tècnica a Filipines en temes de cooperativisme agrari per a un projecte que l'AECI, juntament amb el Ministeri d'Agricultura filipí vol desenvolupar a les regions de Bicol i Caraga. Aquest projecte vol incidir en la industrialització i comercialització de productes agrícoles per mitjà de cooperatives, concretament coco, pinya, mandioca i abacà. Les universitats Politècniques de València i també la de Castella-la Manxa han participat en aquesta iniciativa.
A CERAI vam fer la següent proposta: efectuar un diagnòstic del sector cooperatiu filipí, amb especial referència a les regions de Bicol i Caraga, un curs de formació sobre cooperativisme i integració de cooperatives per als dirigents i professionals que formin part del projecte i una visita-estudi de dirigents i professionals de les cooperatives de Bicol i Caraga a les cooperatives de València i de Castella-la Manxa.
Després d'uns mesos de silenci, la OTC (Oficina de Cooperació de l'AECI sobre el terreny), de Manila ens comunica que la nostra proposta està aprovada pel ministeri d'Agricultura de Filipines i ens fa afanyar per emprendre el viatge. Així doncs, cap Filipines hi falta gent! Només són 16 hores de vol.
L'endemà de la nostra arribada, acompanyats per un funcionari de la OTC de Manila, José Miguel Ruiz, ens reunim al Ministeri d'Agricultura filipí amb les persones responsables del projecte on se'ns va exposar el pla de visites i reunions de les regions de Bicol i Caraga a la que anàvem a recopilar tota la informació necessària relacionada amb el cooperativisme agrari de la zona.
El mateix dia, vam visitar la Cooperative Development Authority, organisme estatal encarregat, en principi, de donar suport al cooperativisme filipí, però que en realitat se cenyeix a fer seguiment de les auditories que han de realitzar totes les cooperatives del país.
El cooperativisme, com més endavant vam poder comprovar, està poc desenvolupat i presenta moltes debilitats i futurs reptes a afrontar. No existeix cap organisme públic ni privat que s'encarregui de donar-li suport real. Fa uns 50 anys, l'Església Catòlica va fer algunes incursions en aquest terreny, però no han tingut continuïtat.
Filipines duplica a Espanya en població (80 milions d'habitants), però només té poc més de la meitat d'extensió territorial. El país està compost per onze illes, relativament grans, i per més de 1.500 petites illes. Les carreteres són antigues, moltes en mal estat. Normalment, els desplaçaments interiors es realitzen en avions moderns i ben equipats.
L'endemà de la nostra visita al Ministeri i a l'Autoritat Cooperativa, a Manila, vam sortir, per via aèria, cap a Butuán, una de les principals ciutats de l'illa de Mindanao, al sud del país. Es tracta d'una regió, com diu Sebastián, “rural-rural”, amb vegetació exuberant, bananeres, cocoters, interminables petites parcel·les conreades d'arròs, amb els carabaos (subespècie domèstica del búfal asiàtic) treballant dins l'aigua.
Tot el terreny està ocupat i aprofitat i, a diferència d'altres països en vies de desenvolupament coneguts, amb els vorals de les carreteres i camins sense rastre d'escombraries o deixalles abandonades. És un país net i bell.
A la delegació del Ministeri d'Agricultura, a Butuán, (regió de Casaga), vam mantenir reunions amb els encarregats del projecte "a peu d'obra". A més vam participar en tallers que es realitzaven amb dirigents i professionals de cooperatives seleccionades especialitzades en coco, pinya, mandioca i abacà.
Vam visitar les instal·lacions de les cooperatives de Buenavista i Manila de Bugavos, totes dues dedicades a la preparació i venda de la mandioca a l'empresa San Miguel, (cerveses). Allà vam comptar amb la inestimable ajuda de Miguel Barba, funcionari de l'AECI a la regió.
De tornada a Manila, vam sortir, també per via aèria, cap a Naga, (regió de Bicol) ciutat situada al sud de la illa de Luzón. Les activitats, reunions, tallers i visites van tenir els mateixos continguts que a Butuán, (regió de Casaga). La diferència és que a Labo, (Bicol) vam visitar una cooperativa que es dedicava a produir paper i teles amb les fibres que obtenien a partir de les fulles de les pinyes, que no fa gaire es rebutjaven.
Els horaris de feina van ser intensius a les dues ciutats, començaven a les 8/9 del matí, menjar de feina a la delegació d'agricultura o a la seu d'alguna cooperativa i fi de les activitats a les 6/8 del vespre.
En tots els casos hi va haver un gran interès per part dels nostres amfitrions per a aportar-nos totes les informacions que els requeríem sobre la situació del cooperativisme, la problemàtica dels agricultors, les dificultats per a comercialitzar adequadament les seves collites i la falta d'ajudes estatals.
De tornada a Manila, vam confeccionar l'informe-diagnòstic sobre el cooperativisme de les dues regions, que vam lliurar al Ministeri d'Agricultura i a l'Oficina Tècnica de Cooperació de l'AECI. Vam tenir la sort que en Chema parla i escriu en anglès perfectament.
Em queda el record d'una visita molt interessant, un bell país, de gent molt amable i acollidora, net i amb infinitud de verds, als quals espero que poguem contribuir al seu desenvolupament en el sector cooperatiu. Només hi ha un defecte, o dos: que no parlen ni castellà, ni català.
(1).- (José María Álvarez i Coque, catedràtic de l'Escola Técnica Superior d'Enginyeria Agrònoma i membre actiu de CERAI).
(2).- Juan Sebastián Castillo i Valero, catedràtic de la ETSIA de la Universidad Politécnica de Castilla La Mancha i membre actiu de CERAI.
(3).- Antonio Aznar i Enguídanos, geògraf i especialista en Desenvolupament Comunitari i Cooperativisme agrari pel Ministeri d'Agricultura d'Espanya. Membre de la Junta Directiva de CERAI.
A CERAI vam fer la següent proposta: efectuar un diagnòstic del sector cooperatiu filipí, amb especial referència a les regions de Bicol i Caraga, un curs de formació sobre cooperativisme i integració de cooperatives per als dirigents i professionals que formin part del projecte i una visita-estudi de dirigents i professionals de les cooperatives de Bicol i Caraga a les cooperatives de València i de Castella-la Manxa.
Després d'uns mesos de silenci, la OTC (Oficina de Cooperació de l'AECI sobre el terreny), de Manila ens comunica que la nostra proposta està aprovada pel ministeri d'Agricultura de Filipines i ens fa afanyar per emprendre el viatge. Així doncs, cap Filipines hi falta gent! Només són 16 hores de vol.
L'endemà de la nostra arribada, acompanyats per un funcionari de la OTC de Manila, José Miguel Ruiz, ens reunim al Ministeri d'Agricultura filipí amb les persones responsables del projecte on se'ns va exposar el pla de visites i reunions de les regions de Bicol i Caraga a la que anàvem a recopilar tota la informació necessària relacionada amb el cooperativisme agrari de la zona.
El mateix dia, vam visitar la Cooperative Development Authority, organisme estatal encarregat, en principi, de donar suport al cooperativisme filipí, però que en realitat se cenyeix a fer seguiment de les auditories que han de realitzar totes les cooperatives del país.
El cooperativisme, com més endavant vam poder comprovar, està poc desenvolupat i presenta moltes debilitats i futurs reptes a afrontar. No existeix cap organisme públic ni privat que s'encarregui de donar-li suport real. Fa uns 50 anys, l'Església Catòlica va fer algunes incursions en aquest terreny, però no han tingut continuïtat.
Filipines duplica a Espanya en població (80 milions d'habitants), però només té poc més de la meitat d'extensió territorial. El país està compost per onze illes, relativament grans, i per més de 1.500 petites illes. Les carreteres són antigues, moltes en mal estat. Normalment, els desplaçaments interiors es realitzen en avions moderns i ben equipats.
L'endemà de la nostra visita al Ministeri i a l'Autoritat Cooperativa, a Manila, vam sortir, per via aèria, cap a Butuán, una de les principals ciutats de l'illa de Mindanao, al sud del país. Es tracta d'una regió, com diu Sebastián, “rural-rural”, amb vegetació exuberant, bananeres, cocoters, interminables petites parcel·les conreades d'arròs, amb els carabaos (subespècie domèstica del búfal asiàtic) treballant dins l'aigua.
Tot el terreny està ocupat i aprofitat i, a diferència d'altres països en vies de desenvolupament coneguts, amb els vorals de les carreteres i camins sense rastre d'escombraries o deixalles abandonades. És un país net i bell.
A la delegació del Ministeri d'Agricultura, a Butuán, (regió de Casaga), vam mantenir reunions amb els encarregats del projecte "a peu d'obra". A més vam participar en tallers que es realitzaven amb dirigents i professionals de cooperatives seleccionades especialitzades en coco, pinya, mandioca i abacà.
Vam visitar les instal·lacions de les cooperatives de Buenavista i Manila de Bugavos, totes dues dedicades a la preparació i venda de la mandioca a l'empresa San Miguel, (cerveses). Allà vam comptar amb la inestimable ajuda de Miguel Barba, funcionari de l'AECI a la regió.
De tornada a Manila, vam sortir, també per via aèria, cap a Naga, (regió de Bicol) ciutat situada al sud de la illa de Luzón. Les activitats, reunions, tallers i visites van tenir els mateixos continguts que a Butuán, (regió de Casaga). La diferència és que a Labo, (Bicol) vam visitar una cooperativa que es dedicava a produir paper i teles amb les fibres que obtenien a partir de les fulles de les pinyes, que no fa gaire es rebutjaven.
Els horaris de feina van ser intensius a les dues ciutats, començaven a les 8/9 del matí, menjar de feina a la delegació d'agricultura o a la seu d'alguna cooperativa i fi de les activitats a les 6/8 del vespre.
En tots els casos hi va haver un gran interès per part dels nostres amfitrions per a aportar-nos totes les informacions que els requeríem sobre la situació del cooperativisme, la problemàtica dels agricultors, les dificultats per a comercialitzar adequadament les seves collites i la falta d'ajudes estatals.
De tornada a Manila, vam confeccionar l'informe-diagnòstic sobre el cooperativisme de les dues regions, que vam lliurar al Ministeri d'Agricultura i a l'Oficina Tècnica de Cooperació de l'AECI. Vam tenir la sort que en Chema parla i escriu en anglès perfectament.
Em queda el record d'una visita molt interessant, un bell país, de gent molt amable i acollidora, net i amb infinitud de verds, als quals espero que poguem contribuir al seu desenvolupament en el sector cooperatiu. Només hi ha un defecte, o dos: que no parlen ni castellà, ni català.
(1).- (José María Álvarez i Coque, catedràtic de l'Escola Técnica Superior d'Enginyeria Agrònoma i membre actiu de CERAI).
(2).- Juan Sebastián Castillo i Valero, catedràtic de la ETSIA de la Universidad Politécnica de Castilla La Mancha i membre actiu de CERAI.
(3).- Antonio Aznar i Enguídanos, geògraf i especialista en Desenvolupament Comunitari i Cooperativisme agrari pel Ministeri d'Agricultura d'Espanya. Membre de la Junta Directiva de CERAI.
