Amb la globalització, creu que s’està homogeneïtzant el discurs?*
Del tot... Estem arribant a allò que s’anomena pensament únic, a causa principalment de factors com la concentració dels mitjans de comunicació o la seva transformació en grans corporacions transnacionals amb interessos econòmics. El principal problema d'aquesta tendència és que la ciutadania rep un únic missatge per part dels mitjans. En lloc d’ensenyar a la gent a crear pensament i consciència, es predisposa els ciutadans només a escoltar. I no pas a pensar.
A efectes pràctics, qui fa de filtre entre els mitjans de comunicació i el ciutadà per a seleccionar de què s’informa i de quina manera?
Els executius dels mitjans de comunicació són els qui pensen cada cop de manera més semblant què és notícia i què no ho és. El criteri més important és: la notícia ven o no ven? Els diaris cada cop són més fàcils de llegir i menys profunds. Són elements d’entreteniment, i no pas de cultura ni d’enriquiment.
Si un altre món és possible, una altra informació és possible?
La informació canvia amb els canvis generacionals que vénen del món de la comunicació. Centenars i milers de persones consulten internet i no llegeixen els diaris, justament perquè no troben els temes que els interessen: medi ambient, drets humans... Quan aquesta generació arribi a desplaçar generacionalment els qui ara tenen el poder als mitjans, això provocarà un canvi en les tendències, valors i continguts actuals de la informació.
Quina importància té la informació per als països del Sud?
La informació al Sud té un gran problema: parlem de societats verticals, on la governabilitat és dèbil i on encara es troba faltar una societat civil forta.
Tradicionalment la informació sempre ha estat capturada per l’estat com a instrument de integració dels ciutadans i les agències de notícies i la premsa han estat gairebé sempre expressions del govern. Això ja està canviant, i veiem al Sud un periodisme més participatiu. La informació, en lloc de convertir-se en un instrument d’enfortiment del sistema vertical i autoritari, esdevé un instrument de suport a la ciutadania.
Però aquest és un procés encara molt lent, que en el món àrab encara no s’ha donat, a l’Àfrica és encara incipient i a l’Amèrica Llatina es viuen moments de transformació. El gran perill i amenaça és que es pugui eliminar la influència política de la informació, però se substitueixi per una influència econòmica i d’interessos.
Internet, les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)... poden ser la solució?
Són en gran mesura els instruments que permeten vincular el món, ampliar les relacions internacionals, crear xarxa, aliances... Però jo detecto, principalment, dos problemes amb Internet: hi ha un greuge comparatiu entre el nombre de persones que hi tenen accés al Nord i al Sud, i això crea diferències de nivell molt preocupant entre societats. Un segon element és que hi ha gent que utilitza Internet amb finalitats no especialment positives...
Les noves tecnologies han trobat el seu espai?
Hi ha petits grups que s’han erigit com a alternatives al sistema. Les noves tecnologies permeten la participació de la ciutadania, com per exemple en el cas de les ràdios comunitàries, sense necessitat de grans despeses. Els ciutadans participen en processos de creació del missatge i també en la recepció. Per tant, són mitjans que havien nascut verticals i que ara ja no ho són: això és el més interessant del nou procés, perquè garanteix un sistema més horitzontal que amb els mitjans tradicionals.
Veu viable un canvi i un procés de reforma en les institucions internacionals?
Els funcionaris dels organismes internacionals són tendencialment més transparents que la suma de tots els Estats. Kofi Annan i Ban-ki Moon tenen millors intencions que la majoria dels responsables d’Estats del món. Però quan passen coses, com Darfur per exemple, ha de ser l’Estat qui ha de promoure els canvis, les accions, i no només l'ONU. Però és clar que els organismes internacionals són els qui ara per ara representen millor la utopia.
Quin paper juga una iniciativa com el Fòrum Social Mundial en el segle XXI?
En la mesura que milers de persones es reuneixen, intercanvien idees i són conscients que cal canviar un món que no funciona, l’FSM representa una força històrica molt important. Alhora, és un espai de descobriment i reconeixement dels diversos membres de la societat civil.
No podem oblidar que hi ha dues generacions d’aquesta societat: la que neix als anys 60, que s’ocupa del desenvolupament i que està legitimada per les Nacions Unides. I la segona generació: de lluita contra la globalització i contra institucions com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, i que tenen precisament en aquesta lluita la seva legitimitat social. Gràcies a l’FSM, les diferents generacions s’han trobat i han vist que, tot i tenir diferents idees i mitjançant el diàleg, tenen els mateixos valors i els mateixos adversaris. I aquest és el veritable èxit del Fòrum Social Mundial.
(*) L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és l’organisme que gestiona la política de cooperació al desenvolupament, construcció de pau i acció humanitària de la Generalitat de Catalunya.
Del tot... Estem arribant a allò que s’anomena pensament únic, a causa principalment de factors com la concentració dels mitjans de comunicació o la seva transformació en grans corporacions transnacionals amb interessos econòmics. El principal problema d'aquesta tendència és que la ciutadania rep un únic missatge per part dels mitjans. En lloc d’ensenyar a la gent a crear pensament i consciència, es predisposa els ciutadans només a escoltar. I no pas a pensar.
A efectes pràctics, qui fa de filtre entre els mitjans de comunicació i el ciutadà per a seleccionar de què s’informa i de quina manera?
Els executius dels mitjans de comunicació són els qui pensen cada cop de manera més semblant què és notícia i què no ho és. El criteri més important és: la notícia ven o no ven? Els diaris cada cop són més fàcils de llegir i menys profunds. Són elements d’entreteniment, i no pas de cultura ni d’enriquiment.
Si un altre món és possible, una altra informació és possible?
La informació canvia amb els canvis generacionals que vénen del món de la comunicació. Centenars i milers de persones consulten internet i no llegeixen els diaris, justament perquè no troben els temes que els interessen: medi ambient, drets humans... Quan aquesta generació arribi a desplaçar generacionalment els qui ara tenen el poder als mitjans, això provocarà un canvi en les tendències, valors i continguts actuals de la informació.
Quina importància té la informació per als països del Sud?
La informació al Sud té un gran problema: parlem de societats verticals, on la governabilitat és dèbil i on encara es troba faltar una societat civil forta.
Tradicionalment la informació sempre ha estat capturada per l’estat com a instrument de integració dels ciutadans i les agències de notícies i la premsa han estat gairebé sempre expressions del govern. Això ja està canviant, i veiem al Sud un periodisme més participatiu. La informació, en lloc de convertir-se en un instrument d’enfortiment del sistema vertical i autoritari, esdevé un instrument de suport a la ciutadania.
Però aquest és un procés encara molt lent, que en el món àrab encara no s’ha donat, a l’Àfrica és encara incipient i a l’Amèrica Llatina es viuen moments de transformació. El gran perill i amenaça és que es pugui eliminar la influència política de la informació, però se substitueixi per una influència econòmica i d’interessos.
Internet, les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)... poden ser la solució?
Són en gran mesura els instruments que permeten vincular el món, ampliar les relacions internacionals, crear xarxa, aliances... Però jo detecto, principalment, dos problemes amb Internet: hi ha un greuge comparatiu entre el nombre de persones que hi tenen accés al Nord i al Sud, i això crea diferències de nivell molt preocupant entre societats. Un segon element és que hi ha gent que utilitza Internet amb finalitats no especialment positives...
Les noves tecnologies han trobat el seu espai?
Hi ha petits grups que s’han erigit com a alternatives al sistema. Les noves tecnologies permeten la participació de la ciutadania, com per exemple en el cas de les ràdios comunitàries, sense necessitat de grans despeses. Els ciutadans participen en processos de creació del missatge i també en la recepció. Per tant, són mitjans que havien nascut verticals i que ara ja no ho són: això és el més interessant del nou procés, perquè garanteix un sistema més horitzontal que amb els mitjans tradicionals.
Veu viable un canvi i un procés de reforma en les institucions internacionals?
Els funcionaris dels organismes internacionals són tendencialment més transparents que la suma de tots els Estats. Kofi Annan i Ban-ki Moon tenen millors intencions que la majoria dels responsables d’Estats del món. Però quan passen coses, com Darfur per exemple, ha de ser l’Estat qui ha de promoure els canvis, les accions, i no només l'ONU. Però és clar que els organismes internacionals són els qui ara per ara representen millor la utopia.
Quin paper juga una iniciativa com el Fòrum Social Mundial en el segle XXI?
En la mesura que milers de persones es reuneixen, intercanvien idees i són conscients que cal canviar un món que no funciona, l’FSM representa una força històrica molt important. Alhora, és un espai de descobriment i reconeixement dels diversos membres de la societat civil.
No podem oblidar que hi ha dues generacions d’aquesta societat: la que neix als anys 60, que s’ocupa del desenvolupament i que està legitimada per les Nacions Unides. I la segona generació: de lluita contra la globalització i contra institucions com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, i que tenen precisament en aquesta lluita la seva legitimitat social. Gràcies a l’FSM, les diferents generacions s’han trobat i han vist que, tot i tenir diferents idees i mitjançant el diàleg, tenen els mateixos valors i els mateixos adversaris. I aquest és el veritable èxit del Fòrum Social Mundial.
(*) L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és l’organisme que gestiona la política de cooperació al desenvolupament, construcció de pau i acció humanitària de la Generalitat de Catalunya.
