Un any després de les eleccions generals, els polítics gironins es van tornar a reunir per revisar aquest document de 7 punts, impulsat per Justícia i Pau, Càritas-Girona i Intermón-Girona, amb el suport de la Coordinadora d'ONG Solidàries. Pel que fa a la conscienciació sobre el valor de la pau, des del PSC van recordar les línies d’actuació en les que l’Ajuntament de Girona treballa des de fa temps: Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat de la Coordinadora d’ONG Solidàr ies, el cicle Cinema i Solidaritat, xerrades, recursos educatius, la Setmana Solidària dels Centres Cívics o la Setmana Intercultural de la Fundació Ser.gi. Sobre el diàleg interreligiós, inclós al primer punt, Olòriz va assegurar que per a la ciutat és una novetat l’existència de creences religioses minoritàries i que el Consell de Presidència farà una reflexió a fons sobre el tema. En aquest punt, Thió va dir que estan a l’espera que el Parlament aprovi la Llei de Confessions Religioses que regularà els locals per al culte i obligarà a reservar sòl en els cementi ris.
Sobre la gestió pública municipal de la participació, no hi va haver tant de consens. Mentre que Alsina va esgrimir com a exemples de participació el Consell de la Gent Gran, el premi d’Innovació rebut per l’experiència amb la Frontissa de Santa Eugènia o el Pla d’Usos de la Devesa (aquestes dues últimes iniciatives, molt qüestionades pel mateix veïnat), Joaquim Oliva de CiU va contrapos ar la manca de participació i transparència que ha regnat, segons el seu grup, en tot el procés de les obres del TAV, ja que els veïns no han rebut la informació que havien demanat. Pel que fa a la Devesa, Oliva creu que calia haver emprat el referèndum o la consulta popular, i que el resultat fos vinculant per al consistori gironí. Des de CiU, Oliva també va reclamar la retransmissió dels plens per TV al web municipal, però Alsina li va respondre que encara no hi ha els mitjans tècnics adequats per fer-ho.
Pel que fa al punt sobre crear o desenvolupar una Comissió per la Convivència, que ajudi a frenar l’espiral creixent de violència, Olòriz va assegurar que hi estan treballant si bé és un tema molt transversal, que ha d’abastar tots els àmbits. Segons Thió, el que cal és fer consells de barri, ja que considera que un macro Consell de Convivència no seria prou àgil.
En l’apartat que demanava un compromís per destinar un 0,7% del total dels ingressos a Cooperació, i un 0,3% a la Promoció de la Cultura de Pau, Thió va reiterar que l’Ajuntament de Girona ja ha arribat gairebé a l’1% dels ingressos propis, superant actualment, el 0,95%. Malgrat tot, creu que hi hauria d’haver pressió sobre les altres administracions perquè també complissin aquest punt.
L’equip de govern va assegurar que l’Ajuntament ja treballa el comerç just i l’objecció fiscal. Una mostra és l’adhesió del consistori a la Xarxa Pública de Compra Ètica, així com la inclusió d’una clàusula sobre la procedència dels productes en tots els concursos per adquirir material, per part de l’Ajuntament. En un futur pròxim, a més, es vol dotar de productes de comerç just les màquines expenedores que hi ha a les instal·lacions que depenen de l’Ajuntament: piscines, pavellons, centres cívics, etc.
Si vols tenir més informació, clica aquí
Sobre la gestió pública municipal de la participació, no hi va haver tant de consens. Mentre que Alsina va esgrimir com a exemples de participació el Consell de la Gent Gran, el premi d’Innovació rebut per l’experiència amb la Frontissa de Santa Eugènia o el Pla d’Usos de la Devesa (aquestes dues últimes iniciatives, molt qüestionades pel mateix veïnat), Joaquim Oliva de CiU va contrapos ar la manca de participació i transparència que ha regnat, segons el seu grup, en tot el procés de les obres del TAV, ja que els veïns no han rebut la informació que havien demanat. Pel que fa a la Devesa, Oliva creu que calia haver emprat el referèndum o la consulta popular, i que el resultat fos vinculant per al consistori gironí. Des de CiU, Oliva també va reclamar la retransmissió dels plens per TV al web municipal, però Alsina li va respondre que encara no hi ha els mitjans tècnics adequats per fer-ho.
Pel que fa al punt sobre crear o desenvolupar una Comissió per la Convivència, que ajudi a frenar l’espiral creixent de violència, Olòriz va assegurar que hi estan treballant si bé és un tema molt transversal, que ha d’abastar tots els àmbits. Segons Thió, el que cal és fer consells de barri, ja que considera que un macro Consell de Convivència no seria prou àgil.
En l’apartat que demanava un compromís per destinar un 0,7% del total dels ingressos a Cooperació, i un 0,3% a la Promoció de la Cultura de Pau, Thió va reiterar que l’Ajuntament de Girona ja ha arribat gairebé a l’1% dels ingressos propis, superant actualment, el 0,95%. Malgrat tot, creu que hi hauria d’haver pressió sobre les altres administracions perquè també complissin aquest punt.
L’equip de govern va assegurar que l’Ajuntament ja treballa el comerç just i l’objecció fiscal. Una mostra és l’adhesió del consistori a la Xarxa Pública de Compra Ètica, així com la inclusió d’una clàusula sobre la procedència dels productes en tots els concursos per adquirir material, per part de l’Ajuntament. En un futur pròxim, a més, es vol dotar de productes de comerç just les màquines expenedores que hi ha a les instal·lacions que depenen de l’Ajuntament: piscines, pavellons, centres cívics, etc.
Si vols tenir més informació, clica aquí