Amb la participació de més de 1.000 pagesos, provinents d'uns 25 països, es va desenvolupar al capital d'Indonèsia la trobada promoguda pel Moviment Internacional de la Via Campesina. Durant els 5 dies que va durar la trobada, que va comptar amb una forta participació del contingent local, van debatre les estratègies per a fer visibles els principals desafiaments que enfronten avui els sectors agraris.
Si bé els sectors camperols representen actualment prop del 50 per cent de la població rural i, com a treballadors, són els garants de la producció d'aliments, desavantatjosa és la condició legal en què es troben en comparació als grans grups beneficiats per l'expansió del cultiu de soja.
Segons els documents de la VC, els treballadors i els petits propietaris són els qui es veuen més afectats per la liberalització dels mercats d'aliments i el desenvolupament de la biotecnologia, amb el conseqüent corriment de la frontera agrària. Als desallotjaments sistemàtics, se li ha sumat actualment la destrucció de l'entorn natural, dificultant encara més la permanència dels qui no van emigrar cap a les grans ciutats. Així les organitzacions pageses que estan lluitant per la defensa dels seus drets, i aquelles que exigeixen una major participació dins de la formulació de les polítiques agrícoles estan sent criminalitzades i reprimides pels diferents governs.
A manera d'exemple, a Turquia, un dels últims països a incorporar-se a la Comunitat Econòmica Europea, una família llauradora abandona la terra cada 50 segons; a Indonèsia, només durant el 2007, més de 196.179 hectàrees de terra agrícola van ser expropiades mitjançant actes de violència estatal o paraestatal, amb el saldo de 8 persones assassinades.
L'hegemonia de les grans multinacionals en la producció i comercialitzadores de grans ha portat que es disparen els preus dels productes en els últims anys afectant així hàbits de consum arrelats des de fa segles. País paradigmàtic en este sentit és Mèxic, on la recent alça en els preus de la dacsa dins del mercat mundial ha limitat encara més l'accés a part dels productes bàsic de la dieta dels sectors populars; només entre el 1994 i el 2006, la truita de dacsa ha incrementat el seu preu en un 739 per cent.
La situació a Brasil
A pesar que un exobrer metal·lúrgic es troba exercint la presidència per segon mandat consecutiu, la situació d'aquest país no sols no difereix de les de la resta del globus, sinó que es va agreujant mes a mes. Segons estimacions del Moviments de Treballadors Rurals Sense Terra, integrant de la Via Campesina i representant de 2 milions de famílies rurals, només durant l'any passat, més de 4.340 famílies han degut abandonar les seves terres a causa de les pressions o accions de les companyies privades d'agronegocis. Els desallotjaments no sempre han sigut dins del marc de la llei; durant aquest mateix període, 28 persones han sigut assassinades i altres 259 han rebut amenaces a les seves vides dins de conflictes per la terra.
Aquesta organització ha patit en carn pròpia els avatars de ser denunciant de les violacions sistemàtiques als drets humans per part del latifundisme local i estranger. A finals de l'any passat Valmir Mota de Oliveira, un dels militants més referenciats d'aquest moviment, va caure assassinat durant una presa de terres. Els seus botxins van ser els agents de seguretat privada de la companyia transnacional Syngenta.
En aquest context, la Via Campesina està sol·licitant a l'Organització de Nacions Unides, que s'estableixi de manera immediata un marc de treball legal a nivell internacional on es reconeguin els Drets Camperols. Mentrestant continua exigint que els governs i les institucions internacionals assumeixin les responsabilitats que els corresponen per a implementar els esmentats drets, recolzant l'agricultura camperola sostenible. Un comunicat donat a conèixer durant l'inici de la Conferència, va sostenir que “els governs han de resoldre ara la crisi que ells mateixos han creat en pensar que el lliure comerç seria suficient per a organitzar els mercats i per a alimentar als pobles. És el moment de redirigir les polítiques agrícoles cap a l'enfortiment de la producció d'aliments a petita escala, d'una agricultura sostenible i dels mercats locals. Els aliments no sols incumbeixen als agricultors sinó que concerneixen a la societat en general”.
Si bé els sectors camperols representen actualment prop del 50 per cent de la població rural i, com a treballadors, són els garants de la producció d'aliments, desavantatjosa és la condició legal en què es troben en comparació als grans grups beneficiats per l'expansió del cultiu de soja.
Segons els documents de la VC, els treballadors i els petits propietaris són els qui es veuen més afectats per la liberalització dels mercats d'aliments i el desenvolupament de la biotecnologia, amb el conseqüent corriment de la frontera agrària. Als desallotjaments sistemàtics, se li ha sumat actualment la destrucció de l'entorn natural, dificultant encara més la permanència dels qui no van emigrar cap a les grans ciutats. Així les organitzacions pageses que estan lluitant per la defensa dels seus drets, i aquelles que exigeixen una major participació dins de la formulació de les polítiques agrícoles estan sent criminalitzades i reprimides pels diferents governs.
A manera d'exemple, a Turquia, un dels últims països a incorporar-se a la Comunitat Econòmica Europea, una família llauradora abandona la terra cada 50 segons; a Indonèsia, només durant el 2007, més de 196.179 hectàrees de terra agrícola van ser expropiades mitjançant actes de violència estatal o paraestatal, amb el saldo de 8 persones assassinades.
L'hegemonia de les grans multinacionals en la producció i comercialitzadores de grans ha portat que es disparen els preus dels productes en els últims anys afectant així hàbits de consum arrelats des de fa segles. País paradigmàtic en este sentit és Mèxic, on la recent alça en els preus de la dacsa dins del mercat mundial ha limitat encara més l'accés a part dels productes bàsic de la dieta dels sectors populars; només entre el 1994 i el 2006, la truita de dacsa ha incrementat el seu preu en un 739 per cent.
La situació a Brasil
A pesar que un exobrer metal·lúrgic es troba exercint la presidència per segon mandat consecutiu, la situació d'aquest país no sols no difereix de les de la resta del globus, sinó que es va agreujant mes a mes. Segons estimacions del Moviments de Treballadors Rurals Sense Terra, integrant de la Via Campesina i representant de 2 milions de famílies rurals, només durant l'any passat, més de 4.340 famílies han degut abandonar les seves terres a causa de les pressions o accions de les companyies privades d'agronegocis. Els desallotjaments no sempre han sigut dins del marc de la llei; durant aquest mateix període, 28 persones han sigut assassinades i altres 259 han rebut amenaces a les seves vides dins de conflictes per la terra.
Aquesta organització ha patit en carn pròpia els avatars de ser denunciant de les violacions sistemàtiques als drets humans per part del latifundisme local i estranger. A finals de l'any passat Valmir Mota de Oliveira, un dels militants més referenciats d'aquest moviment, va caure assassinat durant una presa de terres. Els seus botxins van ser els agents de seguretat privada de la companyia transnacional Syngenta.
En aquest context, la Via Campesina està sol·licitant a l'Organització de Nacions Unides, que s'estableixi de manera immediata un marc de treball legal a nivell internacional on es reconeguin els Drets Camperols. Mentrestant continua exigint que els governs i les institucions internacionals assumeixin les responsabilitats que els corresponen per a implementar els esmentats drets, recolzant l'agricultura camperola sostenible. Un comunicat donat a conèixer durant l'inici de la Conferència, va sostenir que “els governs han de resoldre ara la crisi que ells mateixos han creat en pensar que el lliure comerç seria suficient per a organitzar els mercats i per a alimentar als pobles. És el moment de redirigir les polítiques agrícoles cap a l'enfortiment de la producció d'aliments a petita escala, d'una agricultura sostenible i dels mercats locals. Els aliments no sols incumbeixen als agricultors sinó que concerneixen a la societat en general”.